La por ens paralitza, ens talla la llibertat i ens cohibeix. No ens permet prendre bones decisions... Si ens fa por la malaltia, el dolor, els accidents, la pobresa, la soledat i les desgràcies; és a dir: les coses del món. Si tenim por a anar al dentista, a pujar a un avió, som tímids i temorosos, ens costa molt parlar en públic o expressar sentiments, evitem socialitzar-nos, les pors de la vida quotidiana, aquesta essència és la que necessitem.
 |
| El camí de la vida està ple de flors |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada